(1768 -  1848)

aristòcrata normand  de el qual  es pot destacar que va viure tres etapes molt diferents al llarg de la seva vida; successivament va ser soldat, literat i polític. La seva vida com a soldat no és rellevant i de la seva etapa com a polític tan sols volem destacar que va viure la Revolució francesa (va ser espectador "in situ" de la presa de la Bastilla), l'Imperi de Napoleó (que ho va fer cònsol a Roma) i la Restauració (a la qual va arribar a ser ministre d'Afers Exteriors).

Va viatjar a la incipient República dels Estats Units, on va exercir en certa forma de naturalista. El contacte amb les revolucions francesa i nord-americana ho van fer partidari de transformar la monarquia absolutista a monarquia constitucional; se li atribueix la frase "el  rei regna  però no governa ". Així i tot, en la seva etapa de ministre va ser el responsable de la invasió d'Espanya per l'exèrcit dels "Cent mil fills de Sant Lluís" que va travessar la frontera a prop d'on es troba Can Gasparó, per ajudar a rei d'Espanya  Fernando  VII que, lluny d'evolucionar cap a una monarquia constitucional, va restablir el poder absolut i va acabar així amb la incipient democràcia nascuda de les Corts de Cadis. De fet, aquest error de Chateaubriand va ser el final de la seva carrera política.

​

Com a escriptor va publicar diversos llibres, però només mereixen destacar-se les seves "Memòries d'Ultratomba" anomenades així perquè no havien de ser editades fins després de la seva mort. Molts considerem que aquest llibre és el reflex de la fi de l'època de l'aristocràcia i la monarquia absoluta, de manera similar a com el Quixot es va associar a la fi de l'Edat  Mitja. L'obra és una anàlisi detallada de la vida de la seva època amb especial èmfasi en els aspectes polítics; la seva lectura permet establir uns  paral·lelismes  molt interessants amb l'etapa actual. Té especial  valor, ja que  no es tracta d'un llibre modern que analitza aquella època amb ulls actuals, sinó que l'anàlisi i l'escriptura són contemporanis de el període estudiat, la qual cosa sens dubte dóna més valor a les conclusions comparatives que puguem establir.

Totes les habitacions de Can Gasparó porten noms d'escriptors associats a la Naturalesa. Chateaubriand a més de les descripcions naturalistes dels seus viatges (no excessivament interessants) aquí per dos aspectes emocionals i una anècdota relacionada amb el medi ambient.

Chateaubriand va associar els paisatges que el van acompanyar al llarg de les diverses etapes de la seva vida (especialment la  de  Sant-Maló  de la seva infantesa) a les emocions que va experimentar en cada moment. Va establir una forta relació de malenconia amb la relació "paisatge-temps". Vegem un exemple: "La Butaca (moll que uneix el penyal de  Sant-Maló  amb terra ferma) és assotat per una banda per la plenamar, per un altre la renta de l'onatge que dóna una volta per entrar a port. Durant les hores de reflux, el port queda en sec i, a les vores est i nord, es descobreix una platja de la sorra més fina. És possible llavors envoltar caminant el meu niu patern. A la banda i en la llunyania, hi ha disseminats penyals, forts illots deshabitats, com ho  Grand-bre, on serà la meva tomba; havia triat bé sense saber-ho:  bre, en bretó, significa "tomba".

​

L'altre aspecte emocional a destacar és el que va triar una casa de camp amagada entre turons coberts de boscos per dedicar-se a escriure. En ella va decidir plantar arbres que li recordessin els paratges en els quals havia viscut al llarg de la seva vida "Els arbres que he plantat prosperen, són tan petits que encara els dono ombra quan em interposo entre ells i el Sol. Un dia em tornaran aquesta ombra i protegiran els anys de la meva vellesa com jo he protegit la seva joventut. Els he triat en la mesura possible, de quants climes he recorregut; em recorden els meus viatges i alimenten en el fons del meu cor  altres  il·lusions ". Nosaltres hem fet alguna cosa similar a Can Gasparó, portant amb  nosaltres  objectes i plantes que ens  han  acompanyat  al llarg de la vida, destaquen uns falgueres de més de  cinquanta  anys que han passat per les cases de Cerdanyola, els  Corts, Sant Just i ara Can Gasparó.

​

L'anècdota a què ens hem referit es va produir durant el seu primer viatge a Anglaterra, fugint de la persecució política de 1792. Va quedar profundament impressionat pels núvols de fum negre i contaminació que embolicaven la ciutat. Chateaubriand ho va considerar no un símbol de progrés com moltes persones de l'època, sinó com el que era: una degradació de l'entorn i la salut de les persones (aquests problemes de contaminació atmosfèrica de Londres no es van reconèixer com a tals fins al 1955).

​

Una última observació: les finestres són la via de comunicació entre les habitacions i l'exterior. Mirar a través d'elles ens permet de vegades tenir una altra visió de la vida. Tal cosa li va passar a Chateaubriand quan en l'últim paràgraf de les "Memorias de Ultratumba" descriu: "la meva finestra, que dóna a ponent sobre els jardins de les Missions Estrangeres, està oberta. Són les sis del matí; veig la lluna  pàl·lida  i dilatada descendir sobre la fletxa de Lés  Invalides,  il·luminada  pel primer raig de sol; es diria que l'antic món acaba i que comença el nou ".

​

Suggerim que miri a través de la finestra d'aquesta habitació i observi els freixes (que eren l'antic parallamps de la casa) el jardí, les plantes aromàtiques, el sender de llarg recorregut entre tanques, el vell cirerer gegant, els aljubs plens de vida, el seu propi cotxe que ha d'estar aparcat  darrere  de les pomeres de varietats antigues procedents de sud de França.

​

Potser comença una nova vida.